San Martí de Riells i Viabrea, Girona (Cat)

                                                                                                    castellà

El senyal d'una vida llarga i feliç el dona el nombre d'esdeveniments per recordar. Dins d'aquests esdeveniments n'hi haurà de bons i de dolents, però crec que, en general, entre els bons destaca el casament, ja que possiblement és dels que més hem esperat, planificat i gaudit, i que ens ha obert un camí per a la resta de la vida. Altres esdeveniments, com el naixement dels fills, la seva evolució o d'altres més aliens al nucli familiar, poden haver sigut importants, però el casament sempre ocuparà un lloc especial perquè, a més, és una cosa que has fet amb una plena convicció en aquell moment.

Per això, per a mi és un honor que els meus bons amics, la Carmen i en Marino, hagin pensat que jo podia reproduir un bocí del seu esdeveniment especial en un moment també molt especial com és complir 50 anys de casats a l'església de Sant Martí de Riells, al Montseny. Ha estat un plaer dirigir la meva afició a fer maquetes d'esglésies a una finalitat que no sigui simplement la d'«una vitrina que no sé on posar», sinó la de deixar una reproducció que recordi l'esdeveniment cada vegada que es vegi.

He de dir que diverses de les esglésies que he anat reproduint darrerament no les he vist en persona —tot i que intento anar-hi quan puc amb l'excusa d'haver-les fet—, i aquesta vegada ha sigut un cas similar. Busco informació que, en aquest cas, ha costat un xic més del compte, però crec que he aconseguit una bona idea de conjunt per poder fer-ne una reproducció interessant.

L'estructura de la pàgina és, com sempre, una introducció a l'església i la seva evolució, remarcant dades interessants però redirigint a les fonts d'on he pogut recopilar la informació.

Més avall hi haurà el detall ràpid de com he fet la maqueta i les llicències que m'he pres per diferents motius.

L'església

Abans de tot, un aclariment: a molts llocs se la coneix com a «abadia», però en realitat és l'església de Sant Martí de Riells. Va ser un antic priorat o dependència monàstica, però ha patit moltes modificacions al llarg de la història i avui és una església —en un indret ben particular i molt visitat—, però no pas una abadia.

Com de costum, no m'agrada repetir el que ja s'explica en altres webs, sinó fer un resum del que considero més rellevant i, per a qui vulgui més informació, aportar els enllaços corresponents. Així mateix, les fotos de l'església no són de la meva propietat, de manera que si algú considera que les he de retirar, només m'ho ha de dir i les esborraré immediatament.

És una església sòbria, d'una sola nau coberta amb volta de canó i un absis semicircular, amb dues capelles laterals afegides: la de l'esquerra queda integrada sota la mateixa teulada, mentre que la de la dreta sobresurt de la nau. Avui dia és molt representatiu el seu campanar de cadireta (espadanya) amb dues obertures i dues campanes (la Martina i la Mercè) que, com es pot comprovar a la web de l'ajuntament, no sempre va estar situat en aquest costat. També és destacable la fornacina amb el sant, així com les dues finestretes a cada banda i l'ull de bou sobre la portalada.

A les imatges següents es pot veure l'aspecte de l'església durant els anys previs a la Guerra Civil. És molt d'interès la imatge interactiva de la web de l'ajuntament, que mostra clarament la seva evolució.

També és destacable la portalada, conservada des dels inicis, molt sòbria, amb una arquivolta llisa i capitells florals ja desgastats.

L'absis neoromànic (reconstruït) porta unes arcuacions llombardes a la part superior. Està acabat en mamposteria a l'exterior i arrebossat a l'interior.

La documentació en parla al segle XII, tot i que ja és esmentada l'any 878. Amb el pas del temps se li van anar afegint les capelles laterals esmentades, així com una rectoria adossada a la dreta, de poc valor arquitectònic, que no modifica la vista frontal. A l'esquerra hi ha un cementiri tancat amb mur de pedra.

L'església va patir molt durant la Guerra Civil i va ser reconstruïda al seu estat actual durant els anys 40.

Bisbat de Girona

Ajuntament de Riells 

Románico digital 

Viquipedia 

Pobles de Catalunya 

Arte Medieval

La maqueta

El material que he planteado para la maqueta és el porxo (suro blanc), introduint peces petites dissenyades per ordinador per imprimir-se en 3D, com ara les campanes, les imatges, els bancs, etc. En el cas de la portalada, n'he fet el disseny en 3D pero també l'he modelada en suro per decidir després quina s'hi queda.

L'escala, sobre la base d'aproximacions i espai disponible, decideixo que sigui 1:100.

Sense conèixer l'edifici físicament és difícil refiar-se de la migra documentació trobada, de manera que les proporcions, altures i entorns a detallar poden ser complicats de replicar a partir de fotos preses en angle o amb càmeres de diversos objectius. Sort que darrerament hi ha eines fàcils de CAD que em dónen un cop de mà, i vaig preferir fer un esbós a Tinkercad abans de posar-m'hi amb el suro.

Atès que no tinc una data de lliurament amb gaire pressa, he pensat a fer alguna cosa més que l'estructura exterior; serà visible en la mesura que consideri que queda presentable i, si no, com fan els arqueòlegs quan fan moltes cates: es documenta i es tapa.

Un cop em convenç el disseny a Tinkercad, el començo a passar al suro, començant per la façana principal.

Per a l'absis, ja és un tòpic el material que faig servir per a la forma semicilíndrica.

ja encaixat

La façana principal amb els dos laterals, tot i que s'ha de tenir en compte que el lateral dret patirà un canvi més endavant, ja que en el moment en què el vaig enganxar no tenia clar si reproduir la part de l'edifici que conté la nau dreta.

Aquí amb la part de l'absis enganxada,  

i per fora.

En aquesta hi veiem el detall de la separació de les naus —en aquest cas, la dreta— 

i els detalls de l'absis.

 

Amb la portalada impresa en 3D en dos formats, em plantejo el camí a seguir: deixar la que vaig modelar en suro o bé canviar-la.

Finalment decideixo canviar-la, tot i que caldrà intentar dissimular la seva «perfecció». A més, la portalada impresa està preparada per al moviment previst de la porta.

Aquí un detall de l'absis, que és l'única part que han deixat en mamposteria sense arrebossar.

Per a la volta de canó, i pensant en la llum superior, faig uns arcs on enganxo un paper imprès de totxo, però queda massa vermell per a l'ermita, de manera que l'intento difuminar amb ocre mitjançant l'aerògraf i, finalment, a pinzell.

Abans de posar les parets de les naus, cal preparar la nau principal. faig operativa la porta i hi afegeixo els bancs i l'altar.

 

Menció especial per a la làmpada, que finalment subjectaré amb filferro un cop les voltes estiguin fixes.

Detall bast de com es veu l'interior quan encara no s'ha tapat el sostre.

 

Una vegada posades les parets de les naus, queda el forat per a la llum superior, que s'ha de deixar ben subjecta.

Aquest és el bastidor on anirà la maqueta. En aquest cas, com que la porta i l'interruptor de la llum són operatius, he optat per aquesta solució en lloc d'una fusta rígida.

Aquí ja està posat el teulat principal i superposat l'afegit de la nau dreta.

I unes vistes de conjunt abans dels detalls finals.

Ja amb el teulat de l'afegit.

Les campanes (Martina —la gran— i Mercè) amb el fil per fer-les sonar :-)

I, per acabar, una vista general acabada abans de posar-hi la vitrina.

Conclusions

Qualsevol església rural té una gran història al darrere, tant per les modificacions que ha patit —algunes de positives i d'altres no tant— com per les persones per a les quals ha representat alguna cosa en un moment de la seva vida.
Per a mi ha estat un plaer, primer poder rebre l'encàrrec i, segon, dur-lo a terme. Han estat 36 hores molt entretingudes entre disseny, construcció i remats.

Ara només cal que el resultat agradi i sigui del gust dels seus destinataris, els quals, amb l'ajuda de Gemini, he volgut incloure a la maqueta.